- Em faran fora del pis. La mestressa està farta que m'endarrereixi en el lloguer- va sospirar en Benet Gira Cabé-. Tan de bo fos com tu... - Com jo?- va preguntar en Ramon Soler Coll des de l'altre extrem del fil telefònic. - Si escrigués tan bé com tu, no tindria problemes per pagar. - La literatura és un mal negoci: jo també estic sense un ral. Només l'Anna Molins Sadurní deu poder viure dels llibres. Ella sí que és una geni. - He presentat un relat a un premi literari. Si no me'l donen,

Demanar-li a una escriptora en minúscules que triï i escrigui sobre el seu referent literari és com si li demanessin a un astròleg que triés un astre del firmament; impossible. La Blancaneus, la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, en Jan sense por, la rateta que escombrava l'escaleta... Si alço la mirada, els puc veure immòbils en una de les lleixes preferents de la meva petita biblioteca. Els contes infantils van ser els qui em van introduir en el fascinant món de les lletres. Si obro el conte d

El gos es menja el caviar iraní, sense donar les gràcies, i amb un moviment de la cua, dictatorial, els ensenya a on és la porta. No cal tenir l'enteniment d'un gos, per entendre'n el significat. Els Salmeron recullen les bosses, buides, tanquen les portes de la sala d'estar i surten del pis, corrents. El carrer és desert. Entren en un bar, s'asseuen en una taula, ben al fons, i demanen dos gintònics. A la taula del costat una parella parla, entre d'altres coses, del fet que, a partir d'ara, la

En el moment de seure davant de l'ordinador tinc el propòsit d'escriure la història d'un naixement sense que es noti la cursileria d'un nou pare que es mira embabaiat el nadó acabat de néixer. Si puc, explicaré els fets amb un distanciament que refermi la idea ─ no gaire original, ja ho sé ─ de la naturalitat de la vida. Quan hagi descriure l'instant màgic de tenir el teu fill per primera vegada entre els teus braços no em recrearé en el seu cos fràgil i en l'instint de protecció que immediatame

La botiga no hi era. O potser seria millor dir que nosaltres no érem a on era la botiga, però que la botiga devia de continuar existint en un punt del Covent Garden que no érem capaços de localitzar. Londres. Vacances d'estiu. Feia trenta minuts que donàvem voltes. Pujant escales, baixant escales, rodejant edificis, demanant indicacions. La botiga era especial, impossible de substituir. No es podia entrar en una altra i esperar que la resta del grup s'empassés l'engany. S'havia d'entrar a la bot

La novel·la d’Edgar Cantero és un al·legat als escriptors novells que surten a la recerca de la seva inspiració. Escrit a mode de viatge iniciàtic, el narrador obvia els consells de Picasso, segons la qual la musa t’ha de trobar a treballar, per sortir directament a la recerca de la seva musa literària particular: Winona Ryder. Com descobreix el protagonista que l’actriu és la seva musa particular? A través de l’oracle més antic que existeix: el somni. Seguint l’esquema de Propp, l’heroi fixa l

Barrots a les finestres. Grillets als peus. Manilles als canells. Et mires al mirall i et dius que ets LLIURE, perquè pots comprar tot el que la tele et diu que compris, perquè pots treballar de vuit a vuit en una feina que no t'agrada, perquè et pots permetre el luxe de pagar una hipoteca que heretaran els teus néts.                LLIURE per culpar-te fins a la fi del món d'aquells errors que vas cometre.                               LLIURE per encadenar-te a la infantesa i no arribar a créi

El dia que em va tocar la loteria va ser el més feliç de la meva vida. Dos minuts abans, estava preocupada pensant com pagaria la hipoteca i la lletra del cotxe. Se m'acabava de trencar la dutxa i la clau de pas es resistia a tancar-se. El pis s'estava convertint en una piscina i ja em veia venir a sobre la demanda interposada per tots els veïns afectats, demanant que els pagués l'haver de pintar les taques d'humitat del sostre, la pintura i les ganes. «El zero, el zero, el zero, el sis, el zer